Recomanacions
L’última artista soviètica. Victoria Lomasko
Còmic
La primera part de l’obra és un recull de reportatges periodístics il·lustrats de les diferents repúbliques que havien conformat l’URSS, com ara la vida clandestina de la comunitat LGTBI a kirguizistan…
La primera part de l’obra és un recull de reportatges periodístics il·lustrats de les diferents repúbliques que havien conformat l’URSS, com ara la vida clandestina de la comunitat LGTBI a Kirguizistan, la violència religiosa a Georgia o la mutilació genital femenina a Daguestan,. Tot i que la pandèmia i la guerra d’Ucraïna no li van permetre arribar a totes, l’artista ha retratat els llocs i les persones que hi ha trobat. A la segona part de l’obra, l’artista se centra en la lluita clandestina dels opositors a Bielorússia i a Rússia durant els anys de la pandèmia, tot documentant també el judici contra l’opositor Navalny i les dificultats en què es troben els seus opositors per exercir la desobediència civil.
És important també la seva relació amb l’art. L’autora fa un periodisme il·lustrat. Els seus reportatges són reals. Lomasko s’ha vist obligada a triar entre ser artista o ser soviètica, ja que s’ha convertit, d’acord amb la legislació soviètica en un agent occidental i enemiga del poble rus.
L’última artista soviètica ha estat premiada en el Festival Internacional del Còmic de Angouleme i també en el PEN Català.
Molt recomanable per les seves històries reals que dibuixa i hi posa lletra, creant un material molt original en format còmic.
Victoria Lomasko. L’última artista soviètica. Barcelona: Godall edicions, setembre 2022, 275 p.
Escape Room, la pel·lícula. Director Héctor Claramunt
Pel·lícula
Adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre del mateix títol. Es tracta d’una comèdia catalana encapçalada per Joel Joan i Ivan Massagué, acompanyats de Paula Vives, Mònica Pérez i Ferran Carvajal…
Adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre del mateix títol. Es tracta d’una comèdia catalana encapçalada per Joel Joan i Ivan Massagué, acompanyats de Paula Vives, Mònica Pérez i Ferran Carvajal.
Dirigida per Hèctor Claramunt, que és també conjuntament escriptor de la comèdia amb en Joel Joan, la pel·lícula tracta de dues parelles amb ganes de passar-s’ho bé que van a un escape room. Tot es comença a complicar quan l’única manera de sortir del joc és dient la veritat, posant a prova, d’aquesta manera la seva amistat i les seves relacions. Les situacions són divertides i els diàlegs són ràpids, creant una atmosfera totalment esbojarrada.
Escape room, la pel·lícula. Director Héctor Claramunt. Valladolid : Divisa Home Vídeo, [2022]
Cargol.
Minu Kim
Conte de 0 a 5 anys
Acompanyem al protagonista mentre intenta seguir el ritme de la colla del seu germà gran. Ells van amb una bicicleta, mentre que el petit porta una bicicleta sense pedals…
Acompanyem al protagonista mentre intenta seguir el ritme de la colla del seu germà gran. Ells van amb una bicicleta, mentre que el petit porta una bicicleta sense pedals. Tot i que s’esforça a atrapar-los, amb cada pedalada estan més lluny. I ell frustrat de no poder seguir el ritme, es desespera. Però, després de patir un petit entrebanc, ell descobreix que anar lent no és pas una cosa dolenta. Si més no, és tot el contrari. Ara pot gaudir del camí, i la bellesa del present.
És un llibre d’aparença lleugera i agradable, sense massa pretensions, que et motiva a gaudir d’unes il·lustracions subtils però ben treballades. Una barreja en monocromia amb un toc de color constant vermell, que finalment explota en un espectacle de color, tot acompanyant un joc de perspectives magistrals. En resum, una lectura inspiradora que, tal com solen fer els àlbums il·lustrats, ens evoca records, sensacions i emocions.
Minu Kim. Cargol. Barcelona: Joventut, 2022, 23 p.
L'home que plantava arbres.
Jean Giono
Novel·la
Elzéard Bouffier viu en una regió desèrtica del Alps amb el seu ramat de bens i el seu gos després de traslladar-s’hi a causa d’una crisi personal, cercant la pau i la solitud…
Elzéard Bouffier viu en una regió desèrtica del Alps amb el seu ramat de bens i el seu gos després de traslladar-s’hi a causa d’una crisi personal, cercant la pau i la solitud. Aquest pastor decideix posar remei a la mort lenta del paisatge que l’acull i, sense que ningú en sàpiga res, decideix transformar el paisatge que l’envolta plantant milers i milers de roures, faigs i bedolls al llarg de la seva vida fins a cobrir les muntanyes de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitants de la regió.
Amb una prosa senzilla però plena de matisos i sensibilitat, Jean Giono (1895-1970) escriu una al·legoria de l’ecologisme a través de la història d’un home a la recerca de la seva felicitat perquè, tal com diu el protagonista de la novel·la “Bouffier ha descobert una forma meravellosa de ser feliç”.
Aquest relat és un cant a l’esperança del renaixement. Molt recomanable per a les persones que gaudeixen de la natura, dels boscos i que defensen l’ecologisme i la protecció del medi ambient. Llàstima que sigui un personatge de ficció, tant de bo existissin persones amb aquests valors i caràcters.
La casa. Paco Roca
Còmic
Els protagonistes de la història són en José, el Vicente i la Carla, que després d’un any de la mort del pare tornen a la casa on estiuejaven amb la intenció de vendre-la…
Els protagonistes de la història són en José, el Vicente i la Carla, que després d’un any de la mort del pare tornen a la casa on estiuejaven amb la intenció de vendre-la. Retornant a la casa de la infància, que van ajudar a construir ells mateixos, els records vénen al cap i amb els sentiments a flor de pell ens encomanen una nostàlgia d’un temps que ja ha passat i no pot tornar.
L’obra té un to autobiogràfic, ja que Paco Roca, després de la mort del seu pare, i a la casa familiar que encara conserva, crea aquesta obra amb la voluntat de fer-li un homenatge pòstum.
L’obra ha estat premiada en múltiples certàmens i amb raó. Les il·lustracions acompanyen al text de manera magistral, utilitzant l’ocre pels records, el pastel per les estacions caloroses i els colors sobris per les estacions més fredes.
Paco Roca. La casa. Bilbao: Astiberri, 2015, 127 p.
Errors genials. Massimo Temporelli
Coneixements infantil a partir de 9 anys
Seguint els passos de grans inventors i investigadors al llarg de la història moderna, podem descobrir que no rendir-se té premi. Des d’Edison a Dyson, passant per Pemberton…
Seguint els passos de grans inventors i investigadors al llarg de la història moderna, podem descobrir que no rendir-se té premi. Des d’Edison a Dyson, passant per Pemberton, inventor i una de les poques persones que coneixen la recepta de la Coca-Cola. Podem observar des d’invents que han salvat vides com el telègraf o el marcapassos, a invents que ens han facilitat el dia a dia, com el microones o el kevlar. Tots ells descoberts per prova i error, i l’empenta dels seus inventors i inventores.
Un recull de deu històries entretingudes i que mostren la inventiva que té l’ésser humà. Il·lustracions expressives i aclaridores de com funcionen alguns dels invents, a la vegada que exemplifiquen les professions i laboratoris dels protagonistes. Una lectura sobre persones que han afectat immensament en les nostres vides i que passen relativament desaparegudes, ja que per alguna raó no han quedat tan marcades en l’imaginari col·lectiu.
Massimo Temporelli. Errors genials: històries de genis que no es van rendir. Barcelona: Eccomi, 2022, 87 p.
La biblioteca dels llibres rebutjats. David Foenkinos
Novel·la
En “La biblioteca dels llibres rebutjats” de David Foenkinos els llibres són els protagonistes. En un petit poble de la Bretanya un peculiar bibliotecari decideix crear una biblioteca amb aquells llibres que han estat rebutjats per les editorials…
En “La biblioteca dels llibres rebutjats” de David Foenkinos els llibres són els protagonistes. En un petit poble de la Bretanya un peculiar bibliotecari decideix crear una biblioteca amb aquells llibres que han estat rebutjats per les editorials. Un dia, per casualitat, va a parar a la biblioteca una editora que, sense esperar-ho, troba un manuscrit molt mereixedor de ser publicat però quan vol contactar amb en Henry Pick, l’autor, resulta que és el pizzer del poble i que porta mort més de dos anys i ningú l’havia vist mai llegir ni escriure una línia. Tot i així, l’editora tira endavant el seu projecte i publica el llibre convertint-se en un gran èxit de vendes. A partir d’aquí comença la investigació d’aquest gran misteri: realment, en Pick ha escrit o no el llibre?
La novel·la és una barreja de thriller i comèdia, amb moltes anècdotes literàries sobre el món de les editorials, els llibres, llibreries, biblioteques… Una història molt divertida de com un llibre fa capgirar la història dels personatges.
Amb una trama plena de suspens i un estil molt àgil, sensible i amb sentit de l’humor arribem a un final sorprenent i inimaginable que commourà, sens dubte, als lectors.
David Foenkinos, és autor de diverses novel·les, entre les quals destaquen La delicadesa, Charlotte (Premi Renaudot i Goncourt), Cap a la bellesa, Dues germanes i Número 2, publicada recentment.
David Foenkinos. La biblioteca dels llibres rebutjats. Barcelona: Edicions 62, 2017. 277 p.
La boda de Rosa. Directora Icíar Bollaín
Pel·lícula
Comèdia romàntica que explica la història de la Rosa, que a punt de fer els 45 decideix casar-se amb ella mateixa…
Comèdia romàntica que explica la història de la Rosa, que a punt de fer els 45 decideix casar-se amb ella mateixa.
La Rosa és una persona que viu pels altres: pel pare, pels germans, per la filla, pels veïns, pels amics i pels companys de feina. Ningú és capaç de sortir-se’n sense ella i ella és incapaç de dir que no i va acumulant tasques i més tasques. Així que arriba un moment que decideix dur a terme el seu somni que consisteix a tenir un negoci propi. Però això no és tan fàcil. La gent no la vol deixar fer i ningú vol prescindir d’ella. Finalment, troba la solució. Es casarà amb ella mateixa i reunirà als familiars més propers perquè l’acompanyin en un moment tan especial.
Els preparatius del casament comporten divertits embolics familiars, però també permeten que surtin a la llum els autoenganys i la manca de comunicació entre les persones.
Com a la resta de pel·lícules d’aquesta directora, Icíar Bollaín, els personatges de La boda de Rosa prenen consciència de la realitat que els oprimeix i troben la manera de rebel·lar-se’n, sense pessimisme ni autocompassió, sinó més aviat amb humor.
La pel·lícula va obtenir dos premis al Festival de Màlaga i està adreçada a tots els públics.
La Boda de Rosa. Directora Icíar Bollaín. Valladolid: Divisa Home Video, 2020.
M'entenc però no sempre. Valentín Coronel
Coneixements infantil a partir de 12 anys
Entendre’s a un mateix és una de les experiències més importants per la que pot passar una persona. Si a més, li afegeixes el fet de que aquesta persona sigui adolescent…
Entendre’s a un mateix és una de les experiències més importants per la que pot passar una persona. Si a més, li afegeixes el fet de que aquesta persona sigui adolescent… bé, ja us ho podeu imaginar. És ben sabut que l’adolescència no és una etapa fàcil, no per res s’interpreta com una època rebel. Els canvis hormonal, seguits del creixement i els canvis educacionals, provoquen un seguit de contradiccions i malentesos que s’arrastren fins ben entrada l’edat adulta, si bé es que no es porten de per vida.
Per aquesta raó, no és estrany que es vulgui ajudar, si es deixen clar, als pobres adolescents que estan enfocats en la matèria de créixer i desenvolupar-se. D’aquí deriva la reflexió que es troba en aquest llibre. Un intent de remarcar la necessitat d’un benestar mental, tan necessari en una edat on tot es pren de forma molt personal.
Tanmateix, s’ha de recalcar, que no es tracta d’una guia absoluta i resolutiva, sinó d’una ajuda per entendre’s a un mateix i el que es sent.
Valentín Coronel. M’entenc, però no sempre. Alzira: Bromera, 2022, 153 p.
La senyora Palfrey se'n va a Claremont. Elisabeth Taylor
Novel·la
La senyora Palfrey és una vídua bastant gran que decideix traslladar-se a un hotel de la ciutat de Londres per passar els seus últims anys en companyia de persones de la seva edat….
La senyora Palfrey és una vídua bastant gran que decideix traslladar-se a un hotel de la ciutat de Londres per passar els seus últims anys en companyia de persones de la seva edat. A Londres hi treballa el seu nét Desmond que espera que el visiti tot sovint per no sentir-se tan sola però el nét no arriba mai. La seva sort canvia quan coneix al jove escriptor Ludo amb qui passa unes vetllades força agradables, ignorant els prejudicis de l’edat.
La novel·la és una exploració reflexiva de la solitud, l’envelliment i la mort però també una reivindicació sobre l’amistat i la possibilitat de trobar l’amor i la felicitat a partir de certa edat.
Elisabeth Taylor aconsegueix captar la vida dels residents del l’hotel amb una gran precisió i empatia. Els personatges són profunds i complexos i les relacions entre ells són tractades amb sensibilitat i molta intel·ligència.
Una novel·la amb un humor molt fi, commovedora, molt detallista i amb una gran profunditat emocional, recomanada per a aquelles persones que busquen una historia que els faci reflexionar sobre la vida i la vellesa.
Elisabeth Taylor. La senyora Palfrey se’n va al Claremont. Barcelona: Viena Edicions, 2022. 215 p.
L'illa dels frarets. Michael Morpurgo
Conte a partir de 10 anys
El relat ens explicat tota la vida d’un noi, començant pel dia que viatjant en un vaixell, una nit de tempesta, el fort onatge va fer impactar el vaixell contra les roques…
El relat ens explica tota la vida d’un noi, començant pel dia que viatjant en un vaixell, una nit de tempesta, el fort onatge va fer impactar el vaixell contra les roques. Les veles es van esquinçar i els pals es van trencar. Quan els passatgers ja havien perdut totes les esperances, enmig de la foscor, van albirar un bot que s’acostava. Un home remava a contracorrent, per sobre de les onades, i s’anava apropant cada cop més al vaixell. Es tractava d’en Benjamin Postlehwaite, l’encarregat del far, que va arriscar la seva vida per salvar-lo a ell i a trenta-cinc persones més.
La novel·la no només parla d’amistat entre el noi i el farer, sinó que també conté un missatge ecologista, ja que ells dos aconsegueixen recuperar els frarets, un tipus d’ocell, a l’illa del far.
A les pàgines finals una petita nota ens explica l’origen d’aquesta història: la voluntat de ser un bonic homenatge a Allen Williams Lane, l’home que va fundar Penguin Books l’any 1935, actualment un dels grups editorials més gran del món.
Les il·lustracions també cal esmentar-les. Pertanyen a en Benji Davies i són molt expressives, plenes de color i realisme.
Michael Morpurgo. L’illa dels frarets. Barcelona: Bambú, 2021. 102 p.
La venganza de los bibliotecarios. Tom Gauld
Còmic
“Pensàvem que el Govern els havia derrotat, però sobrevisqueren en la clandestinitat. Fins que un dia varen tornar, amb la seva capacitat organitzativa, van prendre el poder…”
“Pensàvem que el Govern els havia derrotat, però sobrevisqueren en la clandestinitat. Fins que un dia varen tornar, amb la seva capacitat organitzativa, van prendre el poder. Tots els edificis en varen convertir en biblioteques, totes les parets en estanteries i tots els ciutadans en lectors… Un món ordenat segons el sistema de classificació decimal Dewey.”
Així és com comença aquest recull de tires còmiques de l’il·lustrador Tom Gauld. Totes elles relacionades amb els llibres i el món que els envolta. Des de biblioteques i bibliotecaris, a les llibreries i els mateixos autors dels llibres.
N’hi ha que fan referència al tòpic de quedar-se sense idees enmig a la creació del llibre. D’altres al munt de llibres que es publiquen quasi sense criteri, buscant un clar clickbait, atraient els lectors amb la premissa d’algun famoset. Algunes parlen de les relacions entre autor, editor i editorials… Ara bé, l’humor amb què s’expressen és clar i directe, i amb la il·lustració simple però entenedora, que caracteritza a l’autor.
Molt recomanable si es vol passar una bona estona rient. Però millor no llegir-ho a la biblioteca, el o la responsable de la sala, estaria tota l’estona fent “shiiii”.
Tom Gauld. L venganza de los bibliotecarios. Barcelona: Salamandra, 2022. 180 p.
La biblioteca ideal
Bibliografia. Llibres escollits
A molts de nosaltres en agrada llegir un bon llibre sempre que podem, ja sigui abans d’anar a dormir, a les estones lliures, quan viatgem…
A molts de nosaltres en agrada llegir un bon llibre sempre que podem, ja sigui abans d’anar a dormir, a les estones lliures, quan viatgem… però a vegades, a l’hora de seleccionar una novel·la per encertar una bona lectura ens sentim perduts davant de les muntanyes de llibres que omplen les prestatgeries de les biblioteques i de les llibreries, se’ns fa difícil triar una obra que satisfaci la nostra set de lectura.
Per això us recomanem un llibre que és una selecció de les obres més representatives de la literatura universal. La biblioteca ideal, publicat per l’editorial Planeta és un llibre de llibres, malgrat la redundància, i està redactat per quaranta especialistes en la matèria, la majoria professors de literatura o catedràtics d’universitat, una excel·lent garantia per fer la nostra tria.
En fi, en aquest llibre es reuneix una “biblioteca ideal” d’obres que s’han escrit al llarg de la història i que, per la seva acollida i l’enriquidor contingut, són dignes de recomanació. Si consulteu aquest llibre i feu cas d’aquestes recomanacions tindreu lectura per a molts i molts anys.
La biblioteca ideal. Barcelona: Planeta, 1993. 592 p.
Tao: fragments del vell camí xinès del mestre Laozi. Manel Ollé
Conte a partir de 8 anys
Teniu a les mans un llibre fascinant que ofereix una introducció a la filosofia del Taoisme a través de la figura del mestre Laozi. Tot i saber-ne ben poca cosa la llegenda diu que feia de bibliotecari i vivia en l’anonimat a la Xina de fa més de dos mil anys…
Teniu a les mans un llibre fascinant que ofereix una introducció a la filosofia del Taoisme a través de la figura del mestre Laozi. Tot i saber-ne ben poca cosa la llegenda diu que feia de bibliotecari i vivia en l’anonimat a la Xina de fa més de dos mil anys.
L’autor sempre ha estat molt interessat per les coses xineses i en el conte explica el concepte del Tao amb exemples senzills i il·lustracions atractives, aconseguint que els lectors joves entenguin la filosofia sense dificultat.
Les il·lustracions de Neus Caamaño també són un punt fort del llibre. Les seves il·lustracions són viscudes i amb poca varietat cromàtica, i aporten una sensació d’alegria i tranquil·litat al llibre. Les imatges complementen a la perfecció el contingut del text i fan que el llibre sigui molt més atractiu per als nens.
En general, “El Tao Fragments del Vell Camí Xinés” és un llibre meravellós que els nens a partir de 8 anys segur que gaudiran. És una introducció perfecta a la filosofia del Taoisme, i és una excel·lent manera de despertar la curiositat dels nens per altres formes de pensament i reflexió. El llibre és una gran aportació a la literatura infantil que, sense dubte, deixarà una empremta en els joves lectors que ho llegeixin.
Ollé, Manel. Tao: fragments del vell camí xinès del mestre Laozi. Barcelona: Fragmenta, 2017. 32 p.
All you need is kill. Takeshi Obata
Còmic
Sabeu les típiques pel·lícules americanes amb invasions extraterrestres? La típica batalla d’humans versus aliens? Doncs ens trobem en un cas d’aquests, però en format manga…
Sabeu les típiques pel·lícules americanes amb invasions extraterrestres? La típica batalla d’humans versus aliens? Doncs ens trobem en un cas d’aquests, però en format manga.
Amb aquesta premissa qualsevol podria pensar que es tracta d’una història avorrida i sobreexplotada. Però heu de tenir en compte que estem tractant una història que ja té quasi vint anys.
Us sona una pel·lícula que protagonitzava en Tom Cruise i Emily Blunt, que es va estrenar cap al 2014? Sí, sí, una on es dedicaven a massacrar extraterrestres i a fer viatges en el temps? Doncs bé, estem davant de l’obra original, no la que va inspirar, no, la o-ri-gi-nal.
En Keiji, el protagonista, és un noi japonès que està a l’exèrcit de Força de Defensa Unida. Durant un combat amb els aliens mor, però automàticament desperta 24 h en el passat. Repetint constantment la mateixa batalla, s’acaba adonant que viu en un bucle temporal. Durant aquest procés, acaba coneixent a la Rita, una soldada russa que en el passat va patir la mateixa condició que en Keiji, i que l’entrena per acabar definitivament amb els extraterrestres, salvant així la humanitat.
L’argument pot semblar d’allò més repetitiu, però mereix una lectura o dos. Penseu que la pel·lícula no ho mostra tot. A més la qualitat de la il·lustració és de les millors que hi ha, tan en detall com en ambientació. Les expressions facials dels personatges transmeten les penúries i l’estrès que viuen en tot moment.
Per altra banda, tot i que el manga és bocatto di cardinale, feu-li una lectura a la novel·la lleugera original, d’en Hiroshi Sakurazaka.
Strange adventures. Tom King
Còmic
Estem davant d’un còmic de ficció amb superherois inclosos. L’aventura està assegurada. Acaba d’arribar a la nostra biblioteca aquest clàssic americà…
Estem davant d’un còmic de ficció amb superherois inclosos. L’aventura està assegurada. Acaba d’arribar a la nostra biblioteca aquest clàssic americà. El seu guionista és en Tom King i els dibuixants són l’Evan Shaner i el Mitch Gerards.
El protagonista és l’Adam Strange, personatge de DC Comics creat a finals de la dècada dels anys 50 per Julius Schwarts i el dibuixant Murphy Anderson. Es tracta d’un arqueòleg teleportat al planeta Rann on coneix a la seva futura parella, l’Alanna. A partir d’aquest moment l’Adam es converteix en l’heroi dels dos móns, la Terra i Rann.
Però no ha estat fins ara que en Tom King, l’autor actual, ens presenta a un heroi, salvador de móns i es centra en aquest superheroi a qui acaba convertint en un antiheroi.
L’autor reflexiona a través d’aquest còmic sobre la guerra, el colonialisme, la figura de l’heroi i el concepte de veritat i de la percepció de la veritat.
El guió l’han il·lustrat dos il·lustradors, en Mitch Gerads i l’Evan Shaner, que amb un estil gràfic ben diferent és reparteixen la història amb un estil impecable.
El papel pintado amarillo. Charlotte Perkins Gilman
Novel·la
El papel pintado amarillo és un relat breu narrat en primera persona per una dona que es troba reclosa en una habitació, amb un paper de paret pintat de color groc, mentre fa repòs i es recupera d’una malaltia…
El papel pintado amarillo és un relat breu narrat en primera persona per una dona que es troba reclosa en una habitació, amb un paper de paret pintat de color groc, mentre fa repòs i es recupera d’una malaltia. A mida que passen els dies la protagonista s’endinsa cada vegada més en l’obsessió amb els dibuixos del paper groc, ple de filigranes i formes sense sentit, fins que l’habitació l’acaba asfixiant i provocant el seu deteriorament mental.
El relat és d’inspiració autobiogràfica ja que l’autora el va escriure després de patir una depressió postpart i pretén ser una crítica a les normes socials que limiten l’expressió i la individualitat de les dones, i un judici a la repressió de la societat patriarcal d’aquella època.
Una narració que agradarà als lectors amants del gòtic i del terror per l’atmosfera inquietant i claustrofòbica que s’hi descriu.
Aquesta edició va acompanyada de tres relats més de caire molt feminista.
Charlotte Perkins Gilman. El papel pintado amarillo. Barcelona: Alpha Decay, 2023. 91 p.
El mar lo vio. Tom Percival
Conte a partir de 4 anys
Ens posem en la pell d’un os de peluix que pertany una nena anomenada Sofia. L’os ha pertangut a tres generacions de la mateixa família, l’avi, la mare i ara ella…
Ens posem en la pell d’un os de peluix que pertany una nena anomenada Sofia. L’os ha pertangut a tres generacions de la mateixa família, l’avi, la mare i ara ella. Des del moment en què va obrir els ulls per primera vegada, han estat junts. On fos que anessin, es feien companya mútuament. Un dia, la Sofia i el seu pare, van anar a la platja. L’osset els acompanyava, òbviament, però en un moment de descuit el van perdre.
Aquest conte explica com el mar es converteix en un altre personatge de la història, ja que adquireix la voluntat de tornar l’osset a la Sofia, fos com fos.
Es tracta d’un àlbum il·lustrat, on cada paisatge està compost per extractes o recreacions de les col·leccions del Rijksmuseum d’Amsterdam. Està patent la inspiració de la pintura holandesa del romanticisme. Un conjunt de contraposicions de la llum del sol en l’alba i la posta, tan característiques d’aquest període. Juntament amb les mateixes il·lustracions de l’autor, que magistralment utilitza el color per expressar l’estat d’ànim de la història i els seus protagonistes.
Tom Percival. El mar lo vio. Algemesí: Andana, 2018. 36 p.
La Lluna, la Terra i el Sol. Jaume Escala
Conte de 0 a 6 anys
La Carme Solé Vendrell es una de les millors il·lustradores infantils del segle XX. En aquest llibre i acompanyant el text d’en Jaume Escala podem gaudir d’una magnífica història d’amor entre la Lluna, la Terra i el Sol…
La Carme Solé Vendrell es una de les millors il·lustradores infantils
del segle XX. En aquest llibre i acompanyant el text d’en Jaume Escala podem
gaudir d’una magnífica història d’amor entre la Lluna, la Terra i el Sol. El
llibre fou publicat per primera vegada a Düsseldorf l’any 1994 i a Catalunya l’any
2001.
Fent l’ullet als 550 anys del naixement de Copèrnic, amb
aquest llibre es vol donar a conèixer als més petits com la Lluna dansa al
voltant de la Terra i la Terra ho fa al voltant del Sol. El concepte és clar,
amb un text molt senzill i unes grans il·lustracions dels tres elements i els
estels. La Terra amb cabellera vegetal que en representa la vida que conté, una
lluna de Miró i un sol que omple la doble pàgina de grocs i vermells.
La mateixa il·lustradora diu d’aquet llibre: “Amb La Lluna, la Terra i el Sol trobo la llibertat que tant havia cercat. Aquest llibre
marca clarament un canvi que em porta cap a la pintura. És el meu homenatge
particular al gran mestre Joan Miró, al seu art tan ple de personatges i
colors.”
Un conte pels més petits espectacular i simple.
Un viaje de diez metros. Director Lasse Hallström
Pel·lícula
Adaptar-se a un lloc nou sempre és difícil, tant si et trasllades de feina com de país. Aquest és el cas de la família Kadam, provinents de l’Índia, que s’estableixen en un poblet enmig del sud de França…
Adaptar-se a un lloc nou sempre és difícil, tant si et trasllades de feina com de país. Aquest és el cas de la família Kadam, provinents de l’Índia, que s’estableixen en un poblet enmig del sud de França. Allà decideixen obrir un restaurant, just davant del restaurant de Madame Mallory, el qual ja gaudeix de gran reputació i d’una estrella Michelin.
El viatge que en fa referència el títol, es refereix als deu metres que separen ambdós restaurants, que semblen pocs, però suposen un món per al nostre protagonista. El qual canvia les espècies i olors de la cuina índia, per les tècniques i receptes franceses, en un afany d’aprendre i innovar.
Un càsting molt ben trobat, encapçalat per la grandiosa Helen Mirren, la converteixen en una pel·lícula entretinguda, subtil i divertida, amb la que es pot passar una molt bona estona.
