Recomanacions
L’última artista soviètica. Victoria Lomasko
La primera part de l’obra és un recull de reportatges periodístics il·lustrats de les diferents repúbliques que havien conformat l’URSS, com ara la vida clandestina de la comunitat LGTBI a kirguizistan…
La primera part de l’obra és un recull de reportatges periodístics il·lustrats de les diferents repúbliques que havien conformat l’URSS, com ara la vida clandestina de la comunitat LGTBI a Kirguizistan, la violència religiosa a Georgia o la mutilació genital femenina a Daguestan,. Tot i que la pandèmia i la guerra d’Ucraïna no li van permetre arribar a totes, l’artista ha retratat els llocs i les persones que hi ha trobat. A la segona part de l’obra, l’artista se centra en la lluita clandestina dels opositors a Bielorússia i a Rússia durant els anys de la pandèmia, tot documentant també el judici contra l’opositor Navalny i les dificultats en què es troben els seus opositors per exercir la desobediència civil.
És important també la seva relació amb l’art. L’autora fa un periodisme il·lustrat. Els seus reportatges són reals. Lomasko s’ha vist obligada a triar entre ser artista o ser soviètica, ja que s’ha convertit, d’acord amb la legislació soviètica en un agent occidental i enemiga del poble rus.
L’última artista soviètica ha estat premiada en el Festival Internacional del Còmic de Angouleme i també en el PEN Català.
Molt recomanable per les seves històries reals que dibuixa i hi posa lletra, creant un material molt original en format còmic.
Victoria Lomasko. L’última artista soviètica. Barcelona: Godall edicions, setembre 2022, 275 p.
Escape Room, la pel·lícula. Director Héctor Claramunt
Adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre del mateix títol. Es tracta d’una comèdia catalana encapçalada per Joel Joan i Ivan Massagué, acompanyats de Paula Vives, Mònica Pérez i Ferran Carvajal…
Adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre del mateix títol. Es tracta d’una comèdia catalana encapçalada per Joel Joan i Ivan Massagué, acompanyats de Paula Vives, Mònica Pérez i Ferran Carvajal.
Dirigida per Hèctor Claramunt, que és també conjuntament escriptor de la comèdia amb en Joel Joan, la pel·lícula tracta de dues parelles amb ganes de passar-s’ho bé que van a un escape room. Tot es comença a complicar quan l’única manera de sortir del joc és dient la veritat, posant a prova, d’aquesta manera la seva amistat i les seves relacions. Les situacions són divertides i els diàlegs són ràpids, creant una atmosfera totalment esbojarrada.
Escape room, la pel·lícula. Director Héctor Claramunt. Valladolid : Divisa Home Vídeo, [2022]
Cargol.
Minu Kim
Acompanyem al protagonista mentre intenta seguir el ritme de la colla del seu germà gran. Ells van amb una bicicleta, mentre que el petit porta una bicicleta sense pedals…
Acompanyem al protagonista mentre intenta seguir el ritme de la colla del seu germà gran. Ells van amb una bicicleta, mentre que el petit porta una bicicleta sense pedals. Tot i que s’esforça a atrapar-los, amb cada pedalada estan més lluny. I ell frustrat de no poder seguir el ritme, es desespera. Però, després de patir un petit entrebanc, ell descobreix que anar lent no és pas una cosa dolenta. Si més no, és tot el contrari. Ara pot gaudir del camí, i la bellesa del present.
És un llibre d’aparença lleugera i agradable, sense massa pretensions, que et motiva a gaudir d’unes il·lustracions subtils però ben treballades. Una barreja en monocromia amb un toc de color constant vermell, que finalment explota en un espectacle de color, tot acompanyant un joc de perspectives magistrals. En resum, una lectura inspiradora que, tal com solen fer els àlbums il·lustrats, ens evoca records, sensacions i emocions.
De 0 a 5 anys.
L'home que plantava arbres.
Jean Giono
Elzéard Bouffier viu en una regió desèrtica del Alps amb el seu ramat de bens i el seu gos després de traslladar-s’hi a causa d’una crisi personal, cercant la pau i la solitud…
Elzéard Bouffier viu en una regió desèrtica del Alps amb el seu ramat de bens i el seu gos després de traslladar-s’hi a causa d’una crisi personal, cercant la pau i la solitud. Aquest pastor decideix posar remei a la mort lenta del paisatge que l’acull i, sense que ningú en sàpiga res, decideix transformar el paisatge que l’envolta plantant milers i milers de roures, faigs i bedolls al llarg de la seva vida fins a cobrir les muntanyes de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitants de la regió.
Amb una prosa senzilla però plena de matisos i sensibilitat, Jean Giono (1895-1970) escriu una al·legoria de l’ecologisme a través de la història d’un home a la recerca de la seva felicitat perquè, tal com diu el protagonista de la novel·la “Bouffier ha descobert una forma meravellosa de ser feliç”.
Aquest relat és un cant a l’esperança del renaixement. Molt recomanable per a les persones que gaudeixen de la natura, dels boscos i que defensen l’ecologisme i la protecció del medi ambient. Llàstima que sigui un personatge de ficció, tant de bo existissin persones amb aquests valors i caràcters.
La casa. Paco Roca
Els protagonistes de la història són en José, el Vicente i la Carla, que després d’un any de la mort del pare tornen a la casa on estiuejaven amb la intenció de vendre-la…
Els protagonistes de la història són en José, el Vicente i la Carla, que després d’un any de la mort del pare tornen a la casa on estiuejaven amb la intenció de vendre-la. Retornant a la casa de la infància, que van ajudar a construir ells mateixos, els records vénen al cap i amb els sentiments a flor de pell ens encomanen una nostàlgia d’un temps que ja ha passat i no pot tornar.
L’obra té un to autobiogràfic, ja que Paco Roca, després de la mort del seu pare, i a la casa familiar que encara conserva, crea aquesta obra amb la voluntat de fer-li un homenatge pòstum.
L’obra ha estat premiada en múltiples certàmens i amb raó. Les il·lustracions acompanyen al text de manera magistral, utilitzant l’ocre pels records, el pastel per les estacions caloroses i els colors sobris per les estacions més fredes.
Paco Roca. La casa. Bilbao: Astiberri, 2015, 127 p.
Errors genials. Massimo Temporelli
Seguint els passos de grans inventors i investigadors al llarg de la història moderna, podem descobrir que no rendir-se té premi. Des d’Edison a Dyson, passant per Pemberton…
Seguint els passos de grans inventors i investigadors al llarg de la història moderna, podem descobrir que no rendir-se té premi. Des d’Edison a Dyson, passant per Pemberton, inventor i una de les poques persones que coneixen la recepta de la Coca-Cola. Podem observar des d’invents que han salvat vides com el telègraf o el marcapassos, a invents que ens han facilitat el dia a dia, com el microones o el kevlar. Tots ells descoberts per prova i error, i l’empenta dels seus inventors i inventores.
Un recull de deu històries entretingudes i que mostren la inventiva que té l’ésser humà. Il·lustracions expressives i aclaridores de com funcionen alguns dels invents, a la vegada que exemplifiquen les professions i laboratoris dels protagonistes. Una lectura sobre persones que han afectat immensament en les nostres vides i que passen relativament desaparegudes, ja que per alguna raó no han quedat tan marcades en l’imaginari col·lectiu.
Massimo Temporelli. Errors genials: històries de genis que no es van rendir. Barcelona: Eccomi, 2022, 87 p.
La biblioteca dels llibres rebutjats. David Foenkinos
En “La biblioteca dels llibres rebutjats” de David Foenkinos els llibres són els protagonistes. En un petit poble de la Bretanya un peculiar bibliotecari decideix crear una biblioteca amb aquells llibres que han estat rebutjats per les editorials…
En “La biblioteca dels llibres rebutjats” de David Foenkinos els llibres són els protagonistes. En un petit poble de la Bretanya un peculiar bibliotecari decideix crear una biblioteca amb aquells llibres que han estat rebutjats per les editorials. Un dia, per casualitat, va a parar a la biblioteca una editora que, sense esperar-ho, troba un manuscrit molt mereixedor de ser publicat però quan vol contactar amb en Henry Pick, l’autor, resulta que és el pizzer del poble i que porta mort més de dos anys i ningú l’havia vist mai llegir ni escriure una línia. Tot i així, l’editora tira endavant el seu projecte i publica el llibre convertint-se en un gran èxit de vendes. A partir d’aquí comença la investigació d’aquest gran misteri: realment, en Pick ha escrit o no el llibre?
La novel·la és una barreja de thriller i comèdia, amb moltes anècdotes literàries sobre el món de les editorials, els llibres, llibreries, biblioteques… Una història molt divertida de com un llibre fa capgirar la història dels personatges.
Amb una trama plena de suspens i un estil molt àgil, sensible i amb sentit de l’humor arribem a un final sorprenent i inimaginable que commourà, sens dubte, als lectors.
David Foenkinos, és autor de diverses novel·les, entre les quals destaquen La delicadesa, Charlotte (Premi Renaudot i Goncourt), Cap a la bellesa, Dues germanes i Número 2, publicada recentment.
David Foenkinos. La biblioteca dels llibres rebutjats. Barcelona: Edicions 62, 2017. 277 p.
La boda de Rosa. Directora Icíar Bollaín
Comèdia romàntica que explica la història de la Rosa, que a punt de fer els 45 decideix casar-se amb ella mateixa…
Comèdia romàntica que explica la història de la Rosa, que a punt de fer els 45 decideix casar-se amb ella mateixa.
La Rosa és una persona que viu pels altres: pel pare, pels germans, per la filla, pels veïns, pels amics i pels companys de feina. Ningú és capaç de sortir-se’n sense ella i ella és incapaç de dir que no i va acumulant tasques i més tasques. Així que arriba un moment que decideix dur a terme el seu somni que consisteix a tenir un negoci propi. Però això no és tan fàcil. La gent no la vol deixar fer i ningú vol prescindir d’ella. Finalment, troba la solució. Es casarà amb ella mateixa i reunirà als familiars més propers perquè l’acompanyin en un moment tan especial.
Els preparatius del casament comporten divertits embolics familiars, però també permeten que surtin a la llum els autoenganys i la manca de comunicació entre les persones.
Com a la resta de pel·lícules d’aquesta directora, Icíar Bollaín, els personatges de La boda de Rosa prenen consciència de la realitat que els oprimeix i troben la manera de rebel·lar-se’n, sense pessimisme ni autocompassió, sinó més aviat amb humor.
La pel·lícula va obtenir dos premis al Festival de Màlaga i està adreçada a tots els públics.
La Boda de Rosa. Directora Icíar Bollaín. Valladolid: Divisa Home Video, 2020.
M'entenc però no sempre Valentín Coronel
Entendre’s a un mateix és una de les experiències més importants per la que pot passar una persona. Si a més, li afegeixes el fet de que aquesta persona sigui adolescent…
Entendre’s a un mateix és una de les experiències més importants per la que pot passar una persona. Si a més, li afegeixes el fet de que aquesta persona sigui adolescent… bé, ja us ho podeu imaginar. És ben sabut que l’adolescència no és una etapa fàcil, no per res s’interpreta com una època rebel. Els canvis hormonal, seguits del creixement i els canvis educacionals, provoquen un seguit de contradiccions i malentesos que s’arrastren fins ben entrada l’edat adulta, si bé es que no es porten de per vida.
Per aquesta raó, no és estrany que es vulgui ajudar, si es deixen clar, als pobres adolescents que estan enfocats en la matèria de créixer i desenvolupar-se. D’aquí deriva la reflexió que es troba en aquest llibre. Un intent de remarcar la necessitat d’un benestar mental, tan necessari en una edat on tot es pren de forma molt personal.
Tanmateix, s’ha de recalcar, que no es tracta d’una guia absoluta i resolutiva, sinó d’una ajuda per entendre’s a un mateix i el que es sent.
A partir de 12 anys.
Valentín Coronel. M’entenc, però no sempre. Alzira: Bromera, 2022, 153 p.
La senyora Palfrey se'n va a l Claremont Elisabeth Taylor
La senyora Palfrey és una vídua bastant gran que decideix traslladar-se a un hotel de la ciutat de Londres per passar els seus últims anys en companyia de persones de la seva edat….
La senyora Palfrey és una vídua bastant gran que decideix traslladar-se a un hotel de la ciutat de Londres per passar els seus últims anys en companyia de persones de la seva edat. A Londres hi treballa el seu nét Desmond que espera que el visiti tot sovint per no sentir-se tan sola però el nét no arriba mai. La seva sort canvia quan coneix al jove escriptor Ludo amb qui passa unes vetllades força agradables, ignorant els prejudicis de l’edat.
La novel·la és una exploració reflexiva de la solitud, l’envelliment i la mort però també una reivindicació sobre l’amistat i la possibilitat de trobar l’amor i la felicitat a partir de certa edat.
Elisabeth Taylor aconsegueix captar la vida dels residents del l’hotel amb una gran precisió i empatia. Els personatges són profunds i complexos i les relacions entre ells són tractades amb sensibilitat i molta intel·ligència.
Una novel·la amb un humor molt fi, commovedora, molt detallista i amb una gran profunditat emocional, recomanada per a aquelles persones que busquen una historia que els faci reflexionar sobre la vida i la vellesa.
Elisabeth Taylor. La senyora Palfrey se’n va al Claremont. Barcelona: Viena Edicions, 2022. 215 p.
L'illa dels frarets Michael Morpurgo
El relat ens explicat tota la vida d’un noi, començant pel dia que viatjant en un vaixell, una nit de tempesta, el fort onatge va fer impactar el vaixell contra les roques…
El relat ens explica tota la vida d’un noi, començant pel dia que viatjant en un vaixell, una nit de tempesta, el fort onatge va fer impactar el vaixell contra les roques. Les veles es van esquinçar i els pals es van trencar. Quan els passatgers ja havien perdut totes les esperances, enmig de la foscor, van albirar un bot que s’acostava. Un home remava a contracorrent, per sobre de les onades, i s’anava apropant cada cop més al vaixell. Es tractava d’en Benjamin Postlehwaite, l’encarregat del far, que va arriscar la seva vida per salvar-lo a ell i a trenta-cinc persones més.
La novel·la no només parla d’amistat entre el noi i el farer, sinó que també conté un missatge ecologista, ja que ells dos aconsegueixen recuperar els frarets, un tipus d’ocell, a l’illa del far.
A les pàgines finals una petita nota ens explica l’origen d’aquesta història: la voluntat de ser un bonic homenatge a Allen Williams Lane, l’home que va fundar Penguin Books l’any 1935, actualment un dels grups editorials més gran del món.
Les il·lustracions també cal esmentar-les. Pertanyen a en Benji Davies i són molt expressives, plenes de color i realisme.
A partir de 10 anys
Michael Morpurgo. L’illa dels frarets. Barcelona: Bambú, 2021. 102 p.
La venganza de los bibliotecarios Tom Gauld
“Pensàvem que el Govern els havia derrotat, però sobrevisqueren en la clandestinitat. Fins que un dia varen tornar, amb la seva capacitat organitzativa, van prendre el poder…”
“Pensàvem que el Govern els havia derrotat, però sobrevisqueren en la clandestinitat. Fins que un dia varen tornar, amb la seva capacitat organitzativa, van prendre el poder. Tots els edificis en varen convertir en biblioteques, totes les parets en estanteries i tots els ciutadans en lectors… Un món ordenat segons el sistema de classificació decimal Dewey.”
Així és com comença aquest recull de tires còmiques de l’il·lustrador Tom Gauld. Totes elles relacionades amb els llibres i el món que els envolta. Des de biblioteques i bibliotecaris, a les llibreries i els mateixos autors dels llibres.
N’hi ha que fan referència al tòpic de quedar-se sense idees enmig a la creació del llibre. D’altres al munt de llibres que es publiquen quasi sense criteri, buscant un clar clickbait, atraient els lectors amb la premissa d’algun famoset. Algunes parlen de les relacions entre autor, editor i editorials… Ara bé, l’humor amb què s’expressen és clar i directe, i amb la il·lustració simple però entenedora, que caracteritza a l’autor.
Molt recomanable si es vol passar una bona estona rient. Però millor no llegir-ho a la biblioteca, el o la responsable de la sala, estaria tota l’estona fent “shiiii”.
Tom Gauld. L venganza de los bibliotecarios. Barcelona: Salamandra, 2022. 180 p.
